Les resistències es poden classificar en dos tipus principals segons si el valor de la resistència es pot canviar o no: resistències fixes i resistències variables.
Resistències fixes: el valor de la resistència d'aquestes resistències es determina en el moment de la fabricació i no canvia en condicions normals d'ús. Són el tipus de resistència més comú i s'utilitzen en una varietat de circuits per proporcionar un valor de resistència constant. Les resistències fixes solen tenir dos extrems, que es poden representar en un diagrama de circuit com una línia vertical, amb la distància entre els dos extrems indicant el seu valor de resistència.
A diferència de les resistències fixes, el valor de la resistència de les resistències variables es pot canviar mitjançant un ajust extern. Això els fa ideals per a aplicacions on es requereix un control precís del valor de la resistència. Les resistències variables solen tenir tres terminals i un contacte lliscant que es pot moure pel cos de la resistència per canviar el valor de la resistència. Els tipus comuns de resistències variables inclouen varistors i potenciòmetres de fil lliscant.
A més de les resistències fixes i variables, hi ha un tipus especial de resistència anomenada "resistència sensible", que pot canviar el seu valor de resistència en resposta als canvis en les condicions ambientals (per exemple, temperatura, pressió, humitat, etc.).
A nivell estructural, el valor de la resistència d'una resistència fixa es determina durant el procés de fabricació i no canvia durant la seva vida útil. En canvi, el valor de la resistència d'una resistència variable es pot ajustar mecànicament o electrònicament. Els seus components interns contenen normalment un o més contactes que llisquen o giren sobre el cos de la resistència per canviar el valor de la resistència.
Les resistències fixes són adequades per a aplicacions que requereixen precisió en els paràmetres del circuit perquè poden proporcionar un valor de resistència estable. Les resistències fixes tenen una llarga vida útil a causa de la seva alta precisió i estabilitat. D'altra banda, les resistències variables s'utilitzen principalment quan es requereix un ajust dinàmic del valor de la resistència. Per exemple, per ajustar el volum o canviar el nivell del senyal en equips d'àudio, o per aconseguir un control precís de voltatge o corrent en sistemes de control automàtic.
Les resistències fixes i les resistències variables també difereixen en els processos de disseny i fabricació. Les resistències fixes solen utilitzar tecnologia de pel·lícula fina o de pel·lícula gruixuda, en la qual els materials conductors es dipositen sobre un substrat per formar una resistència. Les resistències variables, d'altra banda, poden requerir mecàniques més complexes per garantir que els contactes es puguin moure sense problemes. L'elecció entre resistències fixes i variables també implica un compromís entre cost i rendiment. Les resistències fixes solen ser menys costoses perquè són relativament senzilles de fabricar.
